desentristir - verb

des·en·tris·tir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desentristeixo
desentristeixes
desentristeix
desentristim
desentristiu
desentristeixen
desentristia
desentristies
desentristia
desentristíem
desentristíeu
desentristien
desentristí
desentristires
desentristí
desentristírem
desentristíreu
desentristiren
desentristiré
desentristiràs
desentristirà
desentristirem
desentristireu
desentristiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desentristiria
desentristiries
desentristiria
desentristiríem
desentristiríeu
desentristirien
desentristeixi
desentristeixis
desentristeixi
desentristim
desentristiu
desentristeixin
desentristís
desentristissis
desentristís
desentristíssim
desentristíssiu
desentristissin

desentristeix
desentristeixi
desentristim
desentristiu
desentristeixin
Infinitiudesentristir
Gerundidesentristint
Participi
desentristitdesentristida
desentristitsdesentristides

Flexionat com: servir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana