desensenyorir - verb

des·en·se·nyo·rir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desensenyoreixo
desensenyoreixes
desensenyoreix
desensenyorim
desensenyoriu
desensenyoreixen
desensenyoria
desensenyories
desensenyoria
desensenyoríem
desensenyoríeu
desensenyorien
desensenyorí
desensenyorires
desensenyorí
desensenyorírem
desensenyoríreu
desensenyoriren
desensenyoriré
desensenyoriràs
desensenyorirà
desensenyorirem
desensenyorireu
desensenyoriran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desensenyoriria
desensenyoriries
desensenyoriria
desensenyoriríem
desensenyoriríeu
desensenyoririen
desensenyoreixi
desensenyoreixis
desensenyoreixi
desensenyorim
desensenyoriu
desensenyoreixin
desensenyorís
desensenyorissis
desensenyorís
desensenyoríssim
desensenyoríssiu
desensenyorissin

desensenyoreix
desensenyoreixi
desensenyorim
desensenyoriu
desensenyoreixin
Infinitiudesensenyorir
Gerundidesensenyorint
Participi
desensenyoritdesensenyorida
desensenyoritsdesensenyorides

Flexionat com: servir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana