desensabonar - verb

des·en·sa·bo·nar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desensabono
desensabones
desensabona
desensabonem
desensaboneu
desensabonen
desensabonava
desensabonaves
desensabonava
desensabonàvem
desensabonàveu
desensabonaven
desensaboní
desensabonares
desensabonà
desensabonàrem
desensabonàreu
desensabonaren
desensabonaré
desensabonaràs
desensabonarà
desensabonarem
desensabonareu
desensabonaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desensabonaria
desensabonaries
desensabonaria
desensabonaríem
desensabonaríeu
desensabonarien
desensaboni
desensabonis
desensaboni
desensabonem
desensaboneu
desensabonin
desensabonés
desensabonessis
desensabonés
desensabonéssim
desensabonéssiu
desensabonessin

desensabona
desensaboni
desensabonem
desensaboneu
desensabonin
Infinitiudesensabonar
Gerundidesensabonant
Participi
desensabonatdesensabonada
desensabonatsdesensabonades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana