desenllepolir - verb

des·en·lle·po·lir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desenllepoleixo
desenllepoleixes
desenllepoleix
desenllepolim
desenllepoliu
desenllepoleixen
desenllepolia
desenllepolies
desenllepolia
desenllepolíem
desenllepolíeu
desenllepolien
desenllepolí
desenllepolires
desenllepolí
desenllepolírem
desenllepolíreu
desenllepoliren
desenllepoliré
desenllepoliràs
desenllepolirà
desenllepolirem
desenllepolireu
desenllepoliran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desenllepoliria
desenllepoliries
desenllepoliria
desenllepoliríem
desenllepoliríeu
desenllepolirien
desenllepoleixi
desenllepoleixis
desenllepoleixi
desenllepolim
desenllepoliu
desenllepoleixin
desenllepolís
desenllepolissis
desenllepolís
desenllepolíssim
desenllepolíssiu
desenllepolissin

desenllepoleix
desenllepoleixi
desenllepolim
desenllepoliu
desenllepoleixin
Infinitiudesenllepolir
Gerundidesenllepolint
Participi
desenllepolitdesenllepolida
desenllepolitsdesenllepolides

Flexionat com: servir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana