desengrutar - verb

des·en·gru·tar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desengruto
desengrutes
desengruta
desengrutem
desengruteu
desengruten
desengrutava
desengrutaves
desengrutava
desengrutàvem
desengrutàveu
desengrutaven
desengrutí
desengrutares
desengrutà
desengrutàrem
desengrutàreu
desengrutaren
desengrutaré
desengrutaràs
desengrutarà
desengrutarem
desengrutareu
desengrutaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desengrutaria
desengrutaries
desengrutaria
desengrutaríem
desengrutaríeu
desengrutarien
desengruti
desengrutis
desengruti
desengrutem
desengruteu
desengrutin
desengrutés
desengrutessis
desengrutés
desengrutéssim
desengrutéssiu
desengrutessin

desengruta
desengruti
desengrutem
desengruteu
desengrutin
Infinitiudesengrutar
Gerundidesengrutant
Participi
desengrutatdesengrutada
desengrutatsdesengrutades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana