desencrostissar - verb

des·en·cros·tis·sar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desencrostisso
desencrostisses
desencrostissa
desencrostissem
desencrostisseu
desencrostissen
desencrostissava
desencrostissaves
desencrostissava
desencrostissàvem
desencrostissàveu
desencrostissaven
desencrostissí
desencrostissares
desencrostissà
desencrostissàrem
desencrostissàreu
desencrostissaren
desencrostissaré
desencrostissaràs
desencrostissarà
desencrostissarem
desencrostissareu
desencrostissaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desencrostissaria
desencrostissaries
desencrostissaria
desencrostissaríem
desencrostissaríeu
desencrostissarien
desencrostissi
desencrostissis
desencrostissi
desencrostissem
desencrostisseu
desencrostissin
desencrostissés
desencrostissessis
desencrostissés
desencrostisséssim
desencrostisséssiu
desencrostissessin

desencrostissa
desencrostissi
desencrostissem
desencrostisseu
desencrostissin
Infinitiudesencrostissar
Gerundidesencrostissant
Participi
desencrostissatdesencrostissada
desencrostissatsdesencrostissades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana