desencaixonar - verb

des·en·cai·xo·nar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desencaixono
desencaixones
desencaixona
desencaixonem
desencaixoneu
desencaixonen
desencaixonava
desencaixonaves
desencaixonava
desencaixonàvem
desencaixonàveu
desencaixonaven
desencaixoní
desencaixonares
desencaixonà
desencaixonàrem
desencaixonàreu
desencaixonaren
desencaixonaré
desencaixonaràs
desencaixonarà
desencaixonarem
desencaixonareu
desencaixonaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desencaixonaria
desencaixonaries
desencaixonaria
desencaixonaríem
desencaixonaríeu
desencaixonarien
desencaixoni
desencaixonis
desencaixoni
desencaixonem
desencaixoneu
desencaixonin
desencaixonés
desencaixonessis
desencaixonés
desencaixonéssim
desencaixonéssiu
desencaixonessin

desencaixona
desencaixoni
desencaixonem
desencaixoneu
desencaixonin
Infinitiudesencaixonar
Gerundidesencaixonant
Participi
desencaixonatdesencaixonada
desencaixonatsdesencaixonades

Flexionat com: parlar

forma nominal : desencaixonament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana