desemmerdar - verb

des·em·mer·dar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desemmerdo
desemmerdes
desemmerda
desemmerdem
desemmerdeu
desemmerden
desemmerdava
desemmerdaves
desemmerdava
desemmerdàvem
desemmerdàveu
desemmerdaven
desemmerdí
desemmerdares
desemmerdà
desemmerdàrem
desemmerdàreu
desemmerdaren
desemmerdaré
desemmerdaràs
desemmerdarà
desemmerdarem
desemmerdareu
desemmerdaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desemmerdaria
desemmerdaries
desemmerdaria
desemmerdaríem
desemmerdaríeu
desemmerdarien
desemmerdi
desemmerdis
desemmerdi
desemmerdem
desemmerdeu
desemmerdin
desemmerdés
desemmerdessis
desemmerdés
desemmerdéssim
desemmerdéssiu
desemmerdessin

desemmerda
desemmerdi
desemmerdem
desemmerdeu
desemmerdin
Infinitiudesemmerdar
Gerundidesemmerdant
Participi
desemmerdatdesemmerdada
desemmerdatsdesemmerdades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana