desembragar - verb

des·em·bra·gar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desembrago
desembragues
desembraga
desembraguem
desembragueu
desembraguen
desembragava
desembragaves
desembragava
desembragàvem
desembragàveu
desembragaven
desembraguí
desembragares
desembragà
desembragàrem
desembragàreu
desembragaren
desembragaré
desembragaràs
desembragarà
desembragarem
desembragareu
desembragaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desembragaria
desembragaries
desembragaria
desembragaríem
desembragaríeu
desembragarien
desembragui
desembraguis
desembragui
desembraguem
desembragueu
desembraguin
desembragués
desembraguessis
desembragués
desembraguéssim
desembraguéssiu
desembraguessin

desembraga
desembragui
desembraguem
desembragueu
desembraguin
Infinitiudesembragar
Gerundidesembragant
Participi
desembragatdesembragada
desembragatsdesembragades

Flexionat com: arremangar

forma nominal : desembragament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana