desembotir - verb

des·em·bo·tir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desemboteixo
desemboteixes
desemboteix
desembotim
desembotiu
desemboteixen
desembotia
desemboties
desembotia
desembotíem
desembotíeu
desembotien
desembotí
desembotires
desembotí
desembotírem
desembotíreu
desembotiren
desembotiré
desembotiràs
desembotirà
desembotirem
desembotireu
desembotiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desembotiria
desembotiries
desembotiria
desembotiríem
desembotiríeu
desembotirien
desemboteixi
desemboteixis
desemboteixi
desembotim
desembotiu
desemboteixin
desembotís
desembotissis
desembotís
desembotíssim
desembotíssiu
desembotissin

desemboteix
desemboteixi
desembotim
desembotiu
desemboteixin
Infinitiudesembotir
Gerundidesembotint
Participi
desembotitdesembotida
desembotitsdesembotides

Flexionat com: servir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana