descomplaure - verb

des·com·plau·re

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
descomplac
descomplaus
descomplau
descomplaem
descomplaeu
descomplauen
descomplaïa
descomplaïes
descomplaïa
descomplaíem
descomplaíeu
descomplaïen
descomplaguí
descomplagueres
descomplagué
descomplaguérem
descomplaguéreu
descomplagueren
descomplauré
descomplauràs
descomplaurà
descomplaurem
descomplaureu
descomplauran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
descomplauria
descomplauries
descomplauria
descomplauríem
descomplauríeu
descomplaurien
descomplagui
descomplaguis
descomplagui
descomplaguem
descomplagueu
descomplaguin
descomplagués
descomplaguessis
descomplagués
descomplaguéssim
descomplaguéssiu
descomplaguessin

descomplau
descomplagui
descomplaguem
descomplaeu
descomplaguin
Infinitiudescomplaure
Gerundidescomplaent
Participi
descomplagutdescomplaguda
descomplagutsdescomplagudes

Flexionat com: complaure

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana