descartar - verb

des·car·tar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
descarto
descartes
descarta
descartem
descarteu
descarten
descartava
descartaves
descartava
descartàvem
descartàveu
descartaven
descartí
descartares
descartà
descartàrem
descartàreu
descartaren
descartaré
descartaràs
descartarà
descartarem
descartareu
descartaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
descartaria
descartaries
descartaria
descartaríem
descartaríeu
descartarien
descarti
descartis
descarti
descartem
descarteu
descartin
descartés
descartessis
descartés
descartéssim
descartéssiu
descartessin

descarta
descarti
descartem
descarteu
descartin
Infinitiudescartar
Gerundidescartant
Participi
descartatdescartada
descartatsdescartades

Flexionat com: parlar

forma nominal : descart

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana