desbandar - verb

des·ban·dar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desbando
desbandes
desbanda
desbandem
desbandeu
desbanden
desbandava
desbandaves
desbandava
desbandàvem
desbandàveu
desbandaven
desbandí
desbandares
desbandà
desbandàrem
desbandàreu
desbandaren
desbandaré
desbandaràs
desbandarà
desbandarem
desbandareu
desbandaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desbandaria
desbandaries
desbandaria
desbandaríem
desbandaríeu
desbandarien
desbandi
desbandis
desbandi
desbandem
desbandeu
desbandin
desbandés
desbandessis
desbandés
desbandéssim
desbandéssiu
desbandessin

desbanda
desbandi
desbandem
desbandeu
desbandin
Infinitiudesbandar
Gerundidesbandant
Participi
desbandatdesbandada
desbandatsdesbandades

Flexionat com: parlar

forma nominal : desbandada

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana