desallotjar - verb

des·a·llot·jar

transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desallotjo
desallotges
desallotja
desallotgem
desallotgeu
desallotgen
desallotjava
desallotjaves
desallotjava
desallotjàvem
desallotjàveu
desallotjaven
desallotgí
desallotjares
desallotjà
desallotjàrem
desallotjàreu
desallotjaren
desallotjaré
desallotjaràs
desallotjarà
desallotjarem
desallotjareu
desallotjaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desallotjaria
desallotjaries
desallotjaria
desallotjaríem
desallotjaríeu
desallotjarien
desallotgi
desallotgis
desallotgi
desallotgem
desallotgeu
desallotgin
desallotgés
desallotgessis
desallotgés
desallotgéssim
desallotgéssiu
desallotgessin

desallotja
desallotgi
desallotgem
desallotgeu
desallotgin
Infinitiudesallotjar
Gerundidesallotjant
Participi
desallotjatdesallotjada
desallotjatsdesallotjades

Flexionat com: pujar

forma nominal : desallotjament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana