denegar - verb

de·ne·gar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
denego
denegues
denega
deneguem
denegueu
deneguen
denegava
denegaves
denegava
denegàvem
denegàveu
denegaven
deneguí
denegares
denegà
denegàrem
denegàreu
denegaren
denegaré
denegaràs
denegarà
denegarem
denegareu
denegaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
denegaria
denegaries
denegaria
denegaríem
denegaríeu
denegarien
denegui
deneguis
denegui
deneguem
denegueu
deneguin
denegués
deneguessis
denegués
deneguéssim
deneguéssiu
deneguessin

denega
denegui
deneguem
denegueu
deneguin
Infinitiudenegar
Gerundidenegant
Participi
denegatdenegada
denegatsdenegades

Flexionat com: arremangar

forma nominal : denegació

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana