defugir - verb

de·fu·gir

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
defujo
defuges
defuig
defugim
defugiu
defugen
defugia
defugies
defugia
defugíem
defugíeu
defugien
defugí
defugires
defugí
defugírem
defugíreu
defugiren
defugiré
defugiràs
defugirà
defugirem
defugireu
defugiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
defugiria
defugiries
defugiria
defugiríem
defugiríeu
defugirien
defugi
defugis
defugi
defugim
defugiu
defugin
defugís
defugissis
defugís
defugíssim
defugíssiu
defugissin

defuig
defugi
defugim
defugiu
defugin
Infinitiudefugir
Gerundidefugint
Participi
defugitdefugida
defugitsdefugides

Flexionat com: fugir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana