deflectir - verb

de·flec·tir

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
deflecteixo
deflecteixes
deflecteix
deflectim
deflectiu
deflecteixen
deflectia
deflecties
deflectia
deflectíem
deflectíeu
deflectien
deflectí
deflectires
deflectí
deflectírem
deflectíreu
deflectiren
deflectiré
deflectiràs
deflectirà
deflectirem
deflectireu
deflectiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
deflectiria
deflectiries
deflectiria
deflectiríem
deflectiríeu
deflectirien
deflecteixi
deflecteixis
deflecteixi
deflectim
deflectiu
deflecteixin
deflectís
deflectissis
deflectís
deflectíssim
deflectíssiu
deflectissin

deflecteix
deflecteixi
deflectim
deflectiu
deflecteixin
Infinitiudeflectir
Gerundideflectint
Participi
deflectitdeflectida
deflectitsdeflectides

Flexionat com: servir

forma nominal : deflexió

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana