defallir - verb

de·fa·llir

intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
defalleixo
defalleixes
defalleix
defallim
defalliu
defalleixen
defallia
defallies
defallia
defallíem
defallíeu
defallien
defallí
defallires
defallí
defallírem
defallíreu
defalliren
defalliré
defalliràs
defallirà
defallirem
defallireu
defalliran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
defalliria
defalliries
defalliria
defalliríem
defalliríeu
defallirien
defalleixi
defalleixis
defalleixi
defallim
defalliu
defalleixin
defallís
defallissis
defallís
defallíssim
defallíssiu
defallissin

defalleix
defalleixi
defallim
defalliu
defalleixin
Infinitiudefallir
Gerundidefallint
Participi
defallitdefallida
defallitsdefallides

Flexionat com: servir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana