decampar - verb

de·cam·par

intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
decampo
decampes
decampa
decampem
decampeu
decampen
decampava
decampaves
decampava
decampàvem
decampàveu
decampaven
decampí
decampares
decampà
decampàrem
decampàreu
decamparen
decamparé
decamparàs
decamparà
decamparem
decampareu
decamparan
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
decamparia
decamparies
decamparia
decamparíem
decamparíeu
decamparien
decampi
decampis
decampi
decampem
decampeu
decampin
decampés
decampessis
decampés
decampéssim
decampéssiu
decampessin

decampa
decampi
decampem
decampeu
decampin
Infinitiudecampar
Gerundidecampant
Participi
decampatdecampada
decampatsdecampades

Flexionat com: parlar

forma nominal : decampament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana