consentir - verb

con·sen·tir

pronominal; transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
consento
consents
consent
consentim
consentiu
consenten
consentia
consenties
consentia
consentíem
consentíeu
consentien
consentí
consentires
consentí
consentírem
consentíreu
consentiren
consentiré
consentiràs
consentirà
consentirem
consentireu
consentiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
consentiria
consentiries
consentiria
consentiríem
consentiríeu
consentirien
consenti
consentis
consenti
consentim
consentiu
consentin
consentís
consentissis
consentís
consentíssim
consentíssiu
consentissin

consent
consenti
consentim
consentiu
consentin
Infinitiuconsentir
Gerundiconsentint
Participi
consentitconsentida
consentitsconsentides

Flexionat com: dormir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana