confugir - verb

con·fu·gir

intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
confujo
confuges
confuig
confugim
confugiu
confugen
confugia
confugies
confugia
confugíem
confugíeu
confugien
confugí
confugires
confugí
confugírem
confugíreu
confugiren
confugiré
confugiràs
confugirà
confugirem
confugireu
confugiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
confugiria
confugiries
confugiria
confugiríem
confugiríeu
confugirien
confugi
confugis
confugi
confugim
confugiu
confugin
confugís
confugissis
confugís
confugíssim
confugíssiu
confugissin

confuig
confugi
confugim
confugiu
confugin
Infinitiuconfugir
Gerundiconfugint
Participi
confugitconfugida
confugitsconfugides

Flexionat com: fugir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana