complaure - verb

com·plau·re

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
complac
complaus
complau
complaem
complaeu
complauen
complaïa
complaïes
complaïa
complaíem
complaíeu
complaïen
complaguí
complagueres
complagué
complaguérem
complaguéreu
complagueren
complauré
complauràs
complaurà
complaurem
complaureu
complauran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
complauria
complauries
complauria
complauríem
complauríeu
complaurien
complagui
complaguis
complagui
complaguem
complagueu
complaguin
complagués
complaguessis
complagués
complaguéssim
complaguéssiu
complaguessin

complau
complagui
complaguem
complaeu
complaguin
Infinitiucomplaure
Gerundicomplaent
Participi
complagutcomplaguda
complagutscomplagudes

Flexionat com: complaure

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana