coexistir - verb

co·e·xis·tir

intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
coexisteixo
coexisteixes
coexisteix
coexistim
coexistiu
coexisteixen
coexistia
coexisties
coexistia
coexistíem
coexistíeu
coexistien
coexistí
coexistires
coexistí
coexistírem
coexistíreu
coexistiren
coexistiré
coexistiràs
coexistirà
coexistirem
coexistireu
coexistiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
coexistiria
coexistiries
coexistiria
coexistiríem
coexistiríeu
coexistirien
coexisteixi
coexisteixis
coexisteixi
coexistim
coexistiu
coexisteixin
coexistís
coexistissis
coexistís
coexistíssim
coexistíssiu
coexistissin

coexisteix
coexisteixi
coexistim
coexistiu
coexisteixin
Infinitiucoexistir
Gerundicoexistint
Participi
coexistitcoexistida
coexistitscoexistides

Flexionat com: servir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana