clamar - verb

cla·mar

pronominal; transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
clamo
clames
clama
clamem
clameu
clamen
clamava
clamaves
clamava
clamàvem
clamàveu
clamaven
clamí
clamares
clamà
clamàrem
clamàreu
clamaren
clamaré
clamaràs
clamarà
clamarem
clamareu
clamaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
clamaria
clamaries
clamaria
clamaríem
clamaríeu
clamarien
clami
clamis
clami
clamem
clameu
clamin
clamés
clamessis
clamés
claméssim
claméssiu
clamessin

clama
clami
clamem
clameu
clamin
Infinitiuclamar
Gerundiclamant
Participi
clamatclamada
clamatsclamades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana