brogir - verb

bro·gir

intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
brogeixo
brogeixes
brogeix
brogim
brogiu
brogeixen
brogia
brogies
brogia
brogíem
brogíeu
brogien
brogí
brogires
brogí
brogírem
brogíreu
brogiren
brogiré
brogiràs
brogirà
brogirem
brogireu
brogiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
brogiria
brogiries
brogiria
brogiríem
brogiríeu
brogirien
brogeixi
brogeixis
brogeixi
brogim
brogiu
brogeixin
brogís
brogissis
brogís
brogíssim
brogíssiu
brogissin

brogeix
brogeixi
brogim
brogiu
brogeixin
Infinitiubrogir
Gerundibrogint
Participi
brogitbrogida
brogitsbrogides

Flexionat com: servir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana