bonir - verb

bo·nir

intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
boneixo
boneixes
boneix
bonim
boniu
boneixen
bonia
bonies
bonia
boníem
boníeu
bonien
boní
bonires
boní
bonírem
boníreu
boniren
boniré
boniràs
bonirà
bonirem
bonireu
boniran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
boniria
boniries
boniria
boniríem
boniríeu
bonirien
boneixi
boneixis
boneixi
bonim
boniu
boneixin
bonís
bonissis
bonís
boníssim
boníssiu
bonissin

boneix
boneixi
bonim
boniu
boneixin
Infinitiubonir
Gerundibonint
Participi
bonitbonida
bonitsbonides

Flexionat com: servir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana