bestornar - verb

bes·tor·nar

intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
bestorno
bestornes
bestorna
bestornem
bestorneu
bestornen
bestornava
bestornaves
bestornava
bestornàvem
bestornàveu
bestornaven
bestorní
bestornares
bestornà
bestornàrem
bestornàreu
bestornaren
bestornaré
bestornaràs
bestornarà
bestornarem
bestornareu
bestornaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
bestornaria
bestornaries
bestornaria
bestornaríem
bestornaríeu
bestornarien
bestorni
bestornis
bestorni
bestornem
bestorneu
bestornin
bestornés
bestornessis
bestornés
bestornéssim
bestornéssiu
bestornessin

bestorna
bestorni
bestornem
bestorneu
bestornin
Infinitiubestornar
Gerundibestornant
Participi
bestornatbestornada
bestornatsbestornades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana