desenfocar - verb

des·en·fo·car

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desenfoco
desenfoques
desenfoca
desenfoquem
desenfoqueu
desenfoquen
desenfocava
desenfocaves
desenfocava
desenfocàvem
desenfocàveu
desenfocaven
desenfoquí
desenfocares
desenfocà
desenfocàrem
desenfocàreu
desenfocaren
desenfocaré
desenfocaràs
desenfocarà
desenfocarem
desenfocareu
desenfocaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desenfocaria
desenfocaries
desenfocaria
desenfocaríem
desenfocaríeu
desenfocarien
desenfoqui
desenfoquis
desenfoqui
desenfoquem
desenfoqueu
desenfoquin
desenfoqués
desenfoquessis
desenfoqués
desenfoquéssim
desenfoquéssiu
desenfoquessin

desenfoca
desenfoqui
desenfoquem
desenfoqueu
desenfoquin
Infinitiudesenfocar
Gerundidesenfocant
Participi
desenfocatdesenfocada
desenfocatsdesenfocades

Flexionat com: abarrocar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana