atènyer - verb

a··nyer

transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
atenyo
atenys
ateny
atenyem
atenyeu
atenyen
atenyia
atenyies
atenyia
atenyíem
atenyíeu
atenyien
atenyí
atenyeres
atenyé
atenyérem
atenyéreu
atenyeren
atenyeré
atenyeràs
atenyerà
atenyerem
atenyereu
atenyeran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
atenyeria
atenyeries
atenyeria
atenyeríem
atenyeríeu
atenyerien
atenyi
atenyis
atenyi
atenyem
atenyeu
atenyin
atenyés
atenyessis
atenyés
atenyéssim
atenyéssiu
atenyessin

ateny
atenyi
atenyem
atenyeu
atenyin
Infinitiuatènyer
Gerundiatenyent
Participi
atèsatesa
atesosateses

Flexionat com: atènyer

forma nominal : atesa

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana