assortir - verb

as·sor·tir

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
assorteixo
assorteixes
assorteix
assortim
assortiu
assorteixen
assortia
assorties
assortia
assortíem
assortíeu
assortien
assortí
assortires
assortí
assortírem
assortíreu
assortiren
assortiré
assortiràs
assortirà
assortirem
assortireu
assortiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
assortiria
assortiries
assortiria
assortiríem
assortiríeu
assortirien
assorteixi
assorteixis
assorteixi
assortim
assortiu
assorteixin
assortís
assortissis
assortís
assortíssim
assortíssiu
assortissin

assorteix
assorteixi
assortim
assortiu
assorteixin
Infinitiuassortir
Gerundiassortint
Participi
assortitassortida
assortitsassortides

Flexionat com: servir

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana