arrupir - verb

ar·ru·pir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
arrupeixo
arrupeixes
arrupeix
arrupim
arrupiu
arrupeixen
arrupia
arrupies
arrupia
arrupíem
arrupíeu
arrupien
arrupí
arrupires
arrupí
arrupírem
arrupíreu
arrupiren
arrupiré
arrupiràs
arrupirà
arrupirem
arrupireu
arrupiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
arrupiria
arrupiries
arrupiria
arrupiríem
arrupiríeu
arrupirien
arrupeixi
arrupeixis
arrupeixi
arrupim
arrupiu
arrupeixin
arrupís
arrupissis
arrupís
arrupíssim
arrupíssiu
arrupissin

arrupeix
arrupeixi
arrupim
arrupiu
arrupeixin
Infinitiuarrupir
Gerundiarrupint
Participi
arrupitarrupida
arrupitsarrupides

Flexionat com: servir

forma nominal : arrupiment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana