alluentar - verb

a·llu·en·tar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
alluento
alluentes
alluenta
alluentem
alluenteu
alluenten
alluentava
alluentaves
alluentava
alluentàvem
alluentàveu
alluentaven
alluentí
alluentares
alluentà
alluentàrem
alluentàreu
alluentaren
alluentaré
alluentaràs
alluentarà
alluentarem
alluentareu
alluentaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
alluentaria
alluentaries
alluentaria
alluentaríem
alluentaríeu
alluentarien
alluenti
alluentis
alluenti
alluentem
alluenteu
alluentin
alluentés
alluentessis
alluentés
alluentéssim
alluentéssiu
alluentessin

alluenta
alluenti
alluentem
alluenteu
alluentin
Infinitiualluentar
Gerundialluentant
Participi
alluentatalluentada
alluentatsalluentades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana