transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| agermano agermanes agermana agermanem agermaneu agermanen | agermanava agermanaves agermanava agermanàvem agermanàveu agermanaven | agermaní agermanares agermanà agermanàrem agermanàreu agermanaren | agermanaré agermanaràs agermanarà agermanarem agermanareu agermanaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| agermanaria agermanaries agermanaria agermanaríem agermanaríeu agermanarien | agermani agermanis agermani agermanem agermaneu agermanin | agermanés agermanessis agermanés agermanéssim agermanéssiu agermanessin | agermana agermani agermanem agermaneu agermanin | ||
| Infinitiu | agermanar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | agermanant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : agermanament
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana