acunçar - verb

a·cun·çar

transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
acunço
acunces
acunça
acuncem
acunceu
acuncen
acunçava
acunçaves
acunçava
acunçàvem
acunçàveu
acunçaven
acuncí
acunçares
acunçà
acunçàrem
acunçàreu
acunçaren
acunçaré
acunçaràs
acunçarà
acunçarem
acunçareu
acunçaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
acunçaria
acunçaries
acunçaria
acunçaríem
acunçaríeu
acunçarien
acunci
acuncis
acunci
acuncem
acunceu
acuncin
acuncés
acuncessis
acuncés
acuncéssim
acuncéssiu
acuncessin

acunça
acunci
acuncem
acunceu
acuncin
Infinitiuacunçar
Gerundiacunçant
Participi
acunçatacunçada
acunçatsacunçades

Flexionat com: boçar

forma nominal : acunçament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana