abstenir - verb

abs·te·nir

pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
abstinc
abstens
absté
abstenim
absteniu
abstenen
abstenia
abstenies
abstenia
absteníem
absteníeu
abstenien
abstinguí
abstingueres
abstingué
abstinguérem
abstinguéreu
abstingueren
abstindré
abstindràs
abstindrà
abstindrem
abstindreu
abstindran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
abstindria
abstindries
abstindria
abstindríem
abstindríeu
abstindrien
abstingui
abstinguis
abstingui
abstinguem
abstingueu
abstinguin
abstingués
abstinguessis
abstingués
abstinguéssim
abstinguéssiu
abstinguessin

abstén / abstingues
abstingui
abstinguem
absteniu / abstingueu
abstinguin
Infinitiuabstenir
Gerundiabstenint
Participi
abstingutabstinguda
abstingutsabstingudes

Flexionat com: sobrevenir

forma nominal : abstinència, absteniment, abstenció

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana