abrandar - verb

a·bran·dar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
abrando
abrandes
abranda
abrandem
abrandeu
abranden
abrandava
abrandaves
abrandava
abrandàvem
abrandàveu
abrandaven
abrandí
abrandares
abrandà
abrandàrem
abrandàreu
abrandaren
abrandaré
abrandaràs
abrandarà
abrandarem
abrandareu
abrandaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
abrandaria
abrandaries
abrandaria
abrandaríem
abrandaríeu
abrandarien
abrandi
abrandis
abrandi
abrandem
abrandeu
abrandin
abrandés
abrandessis
abrandés
abrandéssim
abrandéssiu
abrandessin

abranda
abrandi
abrandem
abrandeu
abrandin
Infinitiuabrandar
Gerundiabrandant
Participi
abrandatabrandada
abrandatsabrandades

Flexionat com: parlar

forma nominal : abrandament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana