transitiu
Indicatiu | |||||
---|---|---|---|---|---|
Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
abomino abomines abomina abominem abomineu abominen | abominava abominaves abominava abominàvem abominàveu abominaven | abominí abominares abominà abominàrem abominàreu abominaren | abominaré abominaràs abominarà abominarem abominareu abominaran | ||
Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
Present | Pretèrit imperfet | ||||
abominaria abominaries abominaria abominaríem abominaríeu abominarien | abomini abominis abomini abominem abomineu abominin | abominés abominessis abominés abominéssim abominéssiu abominessin | abomina abomini abominem abomineu abominin |
Infinitiu | abominar | ||||
---|---|---|---|---|---|
Gerundi | abominant | ||||
Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : abominació
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana