ablanir - verb

a·bla·nir

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
ablano
ablans
ablan
ablanim
ablaniu
ablanen
ablania
ablanies
ablania
ablaníem
ablaníeu
ablanien
ablaní
ablanires
ablaní
ablanírem
ablaníreu
ablaniren
ablaniré
ablaniràs
ablanirà
ablanirem
ablanireu
ablaniran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
ablaniria
ablaniries
ablaniria
ablaniríem
ablaniríeu
ablanirien
ablani
ablanis
ablani
ablanim
ablaniu
ablanin
ablanís
ablanissis
ablanís
ablanissim
ablanissiu
ablaníssin

ablan
ablani
ablanim
ablaniu
ablanin
Infinitiuablanir
Gerundiablanint
Participi
ablanitablanida
ablanitsablanides

Flexionat com: desconfir

forma nominal : ablaniment

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana