acomiadar - verb

a·co·mi·a·dar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
acomiado
acomiades
acomiada
acomiadem
acomiadeu
acomiaden
acomiadava
acomiadaves
acomiadava
acomiadàvem
acomiadàveu
acomiadaven
acomiadí
acomiadares
acomiadà
acomiadàrem
acomiadàreu
acomiadaren
acomiadaré
acomiadaràs
acomiadarà
acomiadarem
acomiadareu
acomiadaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
acomiadaria
acomiadaries
acomiadaria
acomiadaríem
acomiadaríeu
acomiadarien
acomiadi
acomiadis
acomiadi
acomiadem
acomiadeu
acomiadin
acomiadés
acomiadessis
acomiadés
acomiadéssim
acomiadéssiu
acomiadessin

acomiada
acomiadi
acomiadem
acomiadeu
acomiadin
Infinitiuacomiadar
Gerundiacomiadant
Participi
acomiadatacomiadada
acomiadatsacomiadades

Flexionat com: parlar

forma nominal : acomiadament

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana