dessonillar - verb

des·so·ni·llar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
dessonillo
dessonilles
dessonilla
dessonillem
dessonilleu
dessonillen
dessonillava
dessonillaves
dessonillava
dessonillàvem
dessonillàveu
dessonillaven
dessonillí
dessonillares
dessonillà
dessonillàrem
dessonillàreu
dessonillaren
dessonillaré
dessonillaràs
dessonillarà
dessonillarem
dessonillareu
dessonillaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
dessonillaria
dessonillaries
dessonillaria
dessonillaríem
dessonillaríeu
dessonillarien
dessonilli
dessonillis
dessonilli
dessonillem
dessonilleu
dessonillin
dessonillés
dessonillessis
dessonillés
dessonilléssim
dessonilléssiu
dessonillessin

dessonilla
dessonilli
dessonillem
dessonilleu
dessonillin
Infinitiudessonillar
Gerundidessonillant
Participi
dessonillatdessonillada
dessonillatsdessonillades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana