desenfebrar - verb

des·en·fe·brar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
desenfebro
desenfebres
desenfebra
desenfebrem
desenfebreu
desenfebren
desenfebrava
desenfebraves
desenfebrava
desenfebràvem
desenfebràveu
desenfebraven
desenfebrí
desenfebrares
desenfebrà
desenfebràrem
desenfebràreu
desenfebraren
desenfebraré
desenfebraràs
desenfebrarà
desenfebrarem
desenfebrareu
desenfebraran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
desenfebraria
desenfebraries
desenfebraria
desenfebraríem
desenfebraríeu
desenfebrarien
desenfebri
desenfebris
desenfebri
desenfebrem
desenfebreu
desenfebrin
desenfebrés
desenfebressis
desenfebrés
desenfebréssim
desenfebréssiu
desenfebressin

desenfebra
desenfebri
desenfebrem
desenfebreu
desenfebrin
Infinitiudesenfebrar
Gerundidesenfebrant
Participi
desenfebratdesenfebrada
desenfebratsdesenfebrades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana