descantellar - verb

des·can·te·llar

transitiu; pronominal; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
descantello
descantelles
descantella
descantellem
descantelleu
descantellen
descantellava
descantellaves
descantellava
descantellàvem
descantellàveu
descantellaven
descantellí
descantellares
descantellà
descantellàrem
descantellàreu
descantellaren
descantellaré
descantellaràs
descantellarà
descantellarem
descantellareu
descantellaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
descantellaria
descantellaries
descantellaria
descantellaríem
descantellaríeu
descantellarien
descantelli
descantellis
descantelli
descantellem
descantelleu
descantellin
descantellés
descantellessis
descantellés
descantelléssim
descantelléssiu
descantellessin

descantella
descantelli
descantellem
descantelleu
descantellin
Infinitiudescantellar
Gerundidescantellant
Participi
descantellatdescantellada
descantellatsdescantellades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana