vocalitzar - verb

vo·ca·lit·zar

transitiu; intransitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
vocalitzo
vocalitzes
vocalitza
vocalitzem
vocalitzeu
vocalitzen
vocalitzava
vocalitzaves
vocalitzava
vocalitzàvem
vocalitzàveu
vocalitzaven
vocalitzí
vocalitzares
vocalitzà
vocalitzàrem
vocalitzàreu
vocalitzaren
vocalitzaré
vocalitzaràs
vocalitzarà
vocalitzarem
vocalitzareu
vocalitzaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
vocalitzaria
vocalitzaries
vocalitzaria
vocalitzaríem
vocalitzaríeu
vocalitzarien
vocalitzi
vocalitzis
vocalitzi
vocalitzem
vocalitzeu
vocalitzin
vocalitzés
vocalitzessis
vocalitzés
vocalitzéssim
vocalitzéssiu
vocalitzessin

vocalitza
vocalitzi
vocalitzem
vocalitzeu
vocalitzin
Infinitiuvocalitzar
Gerundivocalitzant
Participi
vocalitzatvocalitzada
vocalitzatsvocalitzades

Flexionat com: parlar

forma nominal : vocalització

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana