vestir - verb

ves·tir

pronominal; transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
vesteixo
vesteixes
vesteix
vestim
vestiu
vesteixen
vestia
vesties
vestia
vestíem
vestíeu
vestien
vestí
vestires
vestí
vestírem
vestíreu
vestiren
vestiré
vestiràs
vestirà
vestirem
vestireu
vestiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
vestiria
vestiries
vestiria
vestiríem
vestiríeu
vestirien
vesteixi
vesteixis
vesteixi
vestim
vestiu
vesteixin
vestís
vestissis
vestís
vestíssim
vestíssiu
vestissin

vesteix
vesteixi
vestim
vestiu
vesteixin
Infinitiuvestir
Gerundivestint
Participi
vestitvestida
vestitsvestides

Flexionat com: servir

forma nominal : vestiment, vestició

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana