pronominal; transitiu
| Indicatiu | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
| unifico unifiques unifica unifiquem unifiqueu unifiquen | unificava unificaves unificava unificàvem unificàveu unificaven | unifiquí unificares unificà unificàrem unificàreu unificaren | unificaré unificaràs unificarà unificarem unificareu unificaran | ||
| Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
| Present | Pretèrit imperfet | ||||
| unificaria unificaries unificaria unificaríem unificaríeu unificarien | unifiqui unifiquis unifiqui unifiquem unifiqueu unifiquin | unifiqués unifiquessis unifiqués unifiquéssim unifiquéssiu unifiquessin | unifica unifiqui unifiquem unifiqueu unifiquin | ||
| Infinitiu | unificar | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Gerundi | unificant | ||||
| Participi |
|
Flexionat com: abarrocar
forma nominal : unificació
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana