punyir - verb

pu·nyir

transitiu; intransitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
punyo
punys
puny
punyim
punyiu
punyen
punyia
punyies
punyia
punyíem
punyíeu
punyien
punyí
punyires
punyí
punyírem
punyíreu
punyiren
punyiré
punyiràs
punyirà
punyirem
punyireu
punyiran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
punyiria
punyiries
punyiria
punyiríem
punyiríeu
punyirien
punyi
punyis
punyi
punyim
punyiu
punyin
punyís
punyissis
punyís
punyíssim
punyíssiu
punyissin

puny
punyi
punyim
punyiu
punyin
Infinitiupunyir
Gerundipunyint
Participi
punyitpunyida
punyitspunyides

Flexionat com: dormir

forma nominal : punyida

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana