abroquerar - verb

a·bro·que·rar

pronominal; transitiu

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
abroquero
abroqueres
abroquera
abroquerem
abroquereu
abroqueren
abroquerava
abroqueraves
abroquerava
abroqueràvem
abroqueràveu
abroqueraven
abroquerí
abroquerares
abroquerà
abroqueràrem
abroqueràreu
abroqueraren
abroqueraré
abroqueraràs
abroquerarà
abroquerarem
abroquerareu
abroqueraran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
abroqueraria
abroqueraries
abroqueraria
abroqueraríem
abroqueraríeu
abroquerarien
abroqueri
abroqueris
abroqueri
abroquerem
abroquereu
abroquerin
abroquerés
abroqueressis
abroquerés
abroqueréssim
abroqueréssiu
abroqueressin

abroquera
abroqueri
abroquerem
abroquereu
abroquerin
Infinitiuabroquerar
Gerundiabroquerant
Participi
abroqueratabroquerada
abroqueratsabroquerades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana