pronominal; transitiu
Indicatiu | |||||
---|---|---|---|---|---|
Present | Pretèrit imperfet | Passat simple | Futur | ||
espanto espantes espanta espantem espanteu espanten | espantava espantaves espantava espantàvem espantàveu espantaven | espantí espantares espantà espantàrem espantàreu espantaren | espantaré espantaràs espantarà espantarem espantareu espantaran | ||
Condicional | Subjuntiu | Imperatiu | |||
Present | Pretèrit imperfet | ||||
espantaria espantaries espantaria espantaríem espantaríeu espantarien | espanti espantis espanti espantem espanteu espantin | espantés espantessis espantés espantéssim espantéssiu espantessin | espanta espanti espantem espanteu espantin |
Infinitiu | espantar | ||||
---|---|---|---|---|---|
Gerundi | espantant | ||||
Participi |
|
Flexionat com: parlar
forma nominal : espantament
Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana