esmarrar - verb

es·mar·rar

pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
esmarro
esmarres
esmarra
esmarrem
esmarreu
esmarren
esmarrava
esmarraves
esmarrava
esmarràvem
esmarràveu
esmarraven
esmarrí
esmarrares
esmarrà
esmarràrem
esmarràreu
esmarraren
esmarraré
esmarraràs
esmarrarà
esmarrarem
esmarrareu
esmarraran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
esmarraria
esmarraries
esmarraria
esmarraríem
esmarraríeu
esmarrarien
esmarri
esmarris
esmarri
esmarrem
esmarreu
esmarrin
esmarrés
esmarressis
esmarrés
esmarréssim
esmarréssiu
esmarressin

esmarra
esmarri
esmarrem
esmarreu
esmarrin
Infinitiuesmarrar
Gerundiesmarrant
Participi
esmarratesmarrada
esmarratsesmarrades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana