esguellar - verb

es·gue·llar

transitiu; pronominal

Indicatiu
Present Pretèrit imperfet Passat simple Futur
esguello
esguelles
esguella
esguellem
esguelleu
esguellen
esguellava
esguellaves
esguellava
esguellàvem
esguellàveu
esguellaven
esguellí
esguellares
esguellà
esguellàrem
esguellàreu
esguellaren
esguellaré
esguellaràs
esguellarà
esguellarem
esguellareu
esguellaran
Condicional Subjuntiu Imperatiu
Present Pretèrit imperfet
esguellaria
esguellaries
esguellaria
esguellaríem
esguellaríeu
esguellarien
esguelli
esguellis
esguelli
esguellem
esguelleu
esguellin
esguellés
esguellessis
esguellés
esguelléssim
esguelléssiu
esguellessin

esguella
esguelli
esguellem
esguelleu
esguellin
Infinitiuesguellar
Gerundiesguellant
Participi
esguellatesguellada
esguellatsesguellades

Flexionat com: parlar

Paraula documentada en el Diccionari de la llengua catalana